Pasqua

Aquest matí hem sortit a fer un petit passeig per prendre l’aire i comprar algunes coses que necessitarem a l’hospital. No sabem quants dies estarem ingressats però tenint en compte que almenys hi ha previstes dues intervencions, suposo que l’estada serà llarga.

Encara que ja tinc experiència, avui he volgut parlar del tema diverses vegades al dia amb papa i la mama per assegurar-me que tinc clar en què consistirà l’operació i que passarà quan em desperti. Estic tranquil i no tinc por. Encara que només es pot quedar una sola persona a dormir a l’habitació, estarem tots junts a l’hospital de tota manera.

Avui a la casa McDonald hi ha hagut molta activitat al llarg del dia. A primera hora han vingut uns senyors amb unes màquines molt grans que han estat netejant tota la casa en profunditat. No s’han descuidat ni un detall. Sostres, parets, catifes, llums, interruptors de la llum, absolutament tot. Els nens amb càncer hem de tenir molta cura amb els microbis perquè és molt fàcil que puguem agafar una infecció i per això és molt important que el nostre entorn estigui el més net i asèptic possible.

Com que avui es celebrava la pasqua, al migdia un grup de voluntaris ha arribat carregat amb bosses per preparar-nos el menjar. Una altra vegada els voluntaris. Sempre pendents de nosaltres. Encara que jo només he pres una mica de pastala Ninadeia que el menjar estava deliciós. Per cert, avui no he vomitat en tot el dia!

Hem vist una pel·lícula en DVD abans d’anar a dormir i per un moment he tingut la sensació que estàvem al menjador de casa de Palamós i que la meva gosseta Kiki saltaria als meus braços d’un moment a un altre. La trobo tant a faltar…Tinc ganes de recuperar la vida que tenia abans de tenir càncer. La meva casa, la meva habitació, les meves joguines, el meu col·legi Vedruna, els meus amics, la meva família, … No pararé fins aconseguir-ho.

Abans d’anar a dormir algú m’ha deixat una bossa de regals a la porta de la meva habitació. Sabeu qui? El conill de Pasqua! Quina sorpresa! Tots els nens a la casa McDonald hem rebut aquesta agradable visita.

Avui el meu desig és pel meu avi Enric de Palamós que l’han operat aquesta setmana d’una pròtesi de genoll. És la primera vegada a la vida que entra en un quiròfan. Des d’aquí li envio una mica de la meva súper energia perquè es recuperi de pressa i pugui tornar molt aviat a sortir a pescar amb la seva barca que és el que més li agrada fer

Petons i abraçades de SuperRichi