La barba de l’avi Enric

Richi al bany amb una barba d'escumaHem passat tot el dia a la casa McDonald per descansar el màxim possible abans de l’operació de demà. Alguns dels meus amics han rebut la visita dels seus familiars i m’he sentit una mica trist perquè m’hagués agradat que els meus també m’haguessin vingut a veure. Però entenc que estem molt lluny i per això el pare ha organitzat ràpidament una sessió de vídeo conferència primer amb la meva tia Marian, després amb les meves cosines Abril, Gina, Lucia, Sofia i la meva amiga Sandra. Ha estat com si haguessin estat aquí! Tant de bo tingués més temps per parlar amb tots vosaltres.

Quan no estava malalt sempre celebrava festes a casa meva amb la meva família. M’encanten les festes. Sobretot preparar-ho tot i decorar la casa amb la mama uns dies abans. Com que fa mesos que no hem pogut celebrar-ne cap, ahir em van comprar una pinyata amb la forma d’un personatge de barri sèsam: el monstre de les galetes. Un dels meus preferits. Després d’omplir-la amb alguns caramels m’ha donat molta pena trencar-la així quela Ninaha fabricat una nova amb una bossa que li ha quedat súper xula. Quant estava a punt el meu papa l’ha subjectat enlaire, he estirat amb totes les meves forces i tots els caramels han caigut damunt meu. Que divertit! El pare i jo ens hem tirat a terra de pressa a veure qui recollia més caramels i he guanyat jo.

M’he banyat abans d’anar a dormir i m’he omplert la cara amb l’escuma del sabó per fer-me una foto i enviar-li al meu avi Enric. Segur que quan la vegi es posarà molt content i es recuperarà més de pressa per poder sortir a pescar en la seva barca “Polar”. A la foto que li envio sembla que tinc una barba blanca com la seva. Quan sigui gran vull ser fort i seguir sent valent com ell.

El pare m’explica que cada vegada tinc més amics que amb la meva família estan tots ajudant-nos perquè jo pugui rebre tractament en Boston. Aprofito aquestes línies per agrair-vos a TOTS el suport que m’esteu donant. Ho aconseguirem.

Estic llest per demà! Així que em desperti us enviaré un missatge a tots per explicar-vos com em trobo.

Petons i abraçades de SuperRichi

Anuncios

4 pensamientos en “La barba de l’avi Enric

  1. >Desde Palamós te mando toda la fuerza del mundo. Mucho ánimo para tus papás y toda la energía positiva. Super Richi puede con todo!!! Un abrazo muy muy grande…Eres el niño más valiente del mundo!!!!

    Me gusta

    • El comentari que m’has deaxit al bloc m’ha fet pensar molt amb tota l’evolucif3 de la malaltia del meu avi. Com has dit tambe9 afecta molt als familiars, perque8 e9s veure com una persona es penseix, com si ff3s una flor. Veure que dia a dia et va oblidant, que deixa de saber qui ets i, el me9s important deixa de ser ell.El meu avi tambe9 va tenir, tambe9, un tipus de parkinson . Ell era una persona amb molta energia, havia set alcalde del petit poble on viviem i sempre tenia un munt de plans per fer. Perf2 mica en mica, tot va anar canviant.M’entristeix molt recordar aquests canvis.Espero que en Pasqual i les persones que segueixin el seu projecte ajudin ,no sols amb la percepcif3 de la malaltia, que ja e9s molt, sinf2 tambe9 en les cures per aquestes persones, perque8 en el nostre cas van ser molt prece0ries.Ens seguim. Una abrae7ada!!!!!!

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s