Primera operació a Boston

Fent un dibuix després de la operacióEren les 4:30 del matí quan ha sonat el despertador i a les 6:00 ja estàvem a l’hospital revisant amb les infermeres com havia de transcórrer la resta del dia. Abans d’entrar al quiròfan al papa li han suggerit que com que els nens es posen nerviosos i s’espanten, era millor sedar-me a la sala de preoperatori però ell els ha dit que no feia cap falta. Hem entrat els dos al quiròfan perquè jo volia fixar-me bé en tot el que hi havia dins. El papa semblava una marcià disfressat de cirurgià, amb la bata, la gorra i la màscara. Llàstima que no he pogut treure-li una foto perquè segur que us haguéssiu rigut molt com jo. L’últim que recordo ha estat que estàvem parlant amb les infermeres de futbol i un petó molt llarg del papa a la meva galta.

M’he despertat congelat, tremolant de fred i amb el cap molt adolorit. La mama no deixava d’abraçar-me mentre el papa parlava amb els metges i les infermeres. Quan he començat ha trobar-me millor ha vingut la Nina i en veure-la m’he posat tan content i m’he recuperat tan de pressa que ens han portat de seguida a l’habitació de la planta. M’he begut un batut de vainilla amb xocolata, he pintat un dibuix de Bob Esponja i després he passat la resta de la tarda dormint.

Recordeu que el tumor m’havia causat una lesió i tenia problemes per regular la pressió del líquid en el meu cap? Doncs m’han tret la vàlvula i m’han deixat un drenatge en el seu lloc amb el qual he d’estar dos o tres dies. Hauré de tornar al quiròfan una altra vegada perquè, en funció de com es comporti la pressió, els metges acabin la segona fase d’aquest procés.

Després m’espera encara una altra operació molt més complexa però el pare encara no m’ha explicat de què es tracta. Quan baralles contra el càncer és indispensable marcar-se objectius a curt termini i superar el dia a dia. A tots nosaltres ens va costar molt al principi entendre que aquesta és la millor i la única estratègia efectiva. Per vèncer aquesta guerra s’ha de guanyar cada batalla.

Avui una de les infermeres del quiròfan m’ha preguntat quins eren els meus superherois favorits: Superman, Spiderman, Batman… la llista era interminable! No em podia callar. Ella m’ha preguntat que per què i jo li respost amb aquestes paraules: “perquè són valents, mai es rendeixen i al final sempre acaben guanyant”. De vegades desitjaria tenir súper poders com ells.

Petons i abraçades de SuperRichi.

Anuncios

Un pensamiento en “Primera operació a Boston

  1. >dia a dia te leo,admiro la fuerza y entereza de toda la familia y os deseo una pronta recuperacion ,estoi segura que ganaras esa guerra como tu dices y pronto estaras de vuelta en Palamos donde te esperan tantas personas que sin conocerte estan ayudando ,hasta muy pronto un abrazo…..

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s