Fora tumor!

Encara que ha estat un dia molt dur no volia faltar a la meva cita amb el diari.

Aquest matí m’he despertat content perquè la Dra «Gominola» m’anava a treure el tumor. Avui s’ha jugat el primer partit de temporada de beisbol de l’equip local de Boston, els Red Sox, i a la sala de preoperatori tothom estava molt animat. Hi havia globus per tot arreu i les infermeres portaven una samarreta amb els colors de l’equip. Quant el pare i jo hem arribat al quiròfan he donat un crit de guerra: «Red Sox»! per donar suport a l’equip i tothom a començat aplaudir i corejar el meu nom. El pare no s’ho podia ni creure: a punt d’operar-i jo animant la festa. Per cert m’han lliurat una samarreta de l’equip amb el número 9. A veure si ara els convenço perquè s’aficionin més al futbol.

L’operació ha durat unes 7 hores perquè han trigat força temps a preparar-me i a més, abans d’acabar, m’han tornat a fer una altra ressonància magnètica dins el quiròfan per assegurar que no es deixaven cap resta. Després m’han traslladat a la UCI i si tot va segons el previst i segueixo evolucionant tan ràpid com ho estic fent potser demà em pugin a planta. Estic molt cansat i gairebé no em puc moure, no paro de vomitar i encara no puc fixar la vista però aparentment no sembla que pateixi danys. Doneu-me unes hores més i ja veureu.

La Dra «Gominola» ha aconseguit el que es proposava i ha retirat la totalitat del tumor. Només ha quedat una resta molt molt petita que fins i tot la ressonància magnètica no ha pogut detectar i que ella han preferit no tocar perquè hi havia un risc elevat de causar danys. Tot l’equip mèdic es congratula pel resultat.

El medul·loblastoma, que és el tipus de tumor que jo pateixo, té tendència a expandir-se per l’espina dorsal. En l’operació del dilluns em van fer a més una punció lumbar per extraure líquid de la columna i analitzar-lo. Quan els oncòlegs han vingut a visitar-me a l’UCI estaven optimistes pel resultat de l’operació i perquè l’anàlisi és negatiu. Les cèl·lules dolentes, de moment, no estan en la meva columna. Ara hem d’esperar el resultat de l’anàlisi de la mostra del tumor que m’han extret avui perquè ells puguin planificar el següent pas.

Alexa està amb mi a l’UCI. Encara que no li han pogut extreure tot el tumor l’operació ha anat millor del previst. El seu tumor és diferent que el meu i no és tan crític la quantitat que aconsegueixen retirar. La primera operació la va deixar gairebé cega i espero que aquesta vegada no perdi més vista. Tampoc pot caminar bé i un braç no pot moure’l però l’Alexa sempre està contenta i fent bromes. A més és molt maca i molt presumida. Ella també és una superheroïna!

Desitjo que s’acabi de complir el meu desig aviat per pintar i escoltar música junts a la sala de jocs i prometo menjar «gominoles» sempre!

Superpetons i Superabrazadas de SuperRichi