Michelle

Bon humorLa nit ha transcorregut lenta i comptava els minuts per tornar a veure la llum del dia. Quasi no  he pogut dormir per les molèsties que m’està causant els problemes de la pressió en el meu cervell. Els metges segueixen fent proves amb el drenatge extern i encara que ja sé que no tinc més remei que aguantar, el malestar que em produeix és esgotador. El Papa, la mama i la Nina s’han passat una altra nit desperts cuidant-me i pendents de la meva freqüència cardíaca que es mantenia excessivament baixa. A mitja tarda el meu cor ha començat a batre amb més força, ha recuperat el seu ritme normal i s’ha  traduït en una millora.

Encara que no he pogut aixecar-me en tot el dia he aconseguit menjar una mica més que ahir. La mare ha anat a comprar-me un regal i hem passat una estona entretinguda pintant unes pedres de colors, dibuixant-los una cara i posant-los una perruca amb plomes. M’encanta col · leccionar manualitats.

Avui a vingut una altra vegada a visitar Michelle, una capellana molt simpàtica i amable que em ve a veure gairebé cada dia des que estic a l’hospital. Està casada i té dos fills petits que tenen la meva edat. Té un Ipad i quan em trobo bé juguem una estona junts. Com avui no hem pogut jugar m’ha explicat un secret. Quan ella era una noia jove també va tenir un càncer com jo. La van haver d’operar, va rebre quimioteràpia, radioteràpia, va perdre tot el pèl i ho va passar molt malament. Però el va vèncer. I des de llavors ha trobat la felicitat dedicant la seva vida a tenir cura de la seva família i ajudar els altres.

A més de la Michelle m’han visitat per sorpresa dos pallassos molt divertits que viuen a l’hospital i que han aconseguit fer-me passar una estona entretinguda. No paraven de fer tonteries i cantar cançons en un to desafinat però ha valgut la pena conèixer-los i han estat capaços de arrencar més d’un somriure. Ens hem fet amics i han promès venir-me  a visitar sovint.

El pare m’explica cada dia la quantitat de familiars, amics, coneguts i fins i tot persones que mai hem vist i que de forma totalment desinteressada han decidit ajudar-nos i acompanyar-nos en aquest llarg i dur viatge. El papa i la mama diuen que estaran en deute amb tots ells de per vida encara que jo encara no entenc molt bé el que això significa. M’agradaria aprofitar la veu que em proporciona aquest diari per arribar a cada persona i agrair el suport que m’esteu proporcionant. Gràcies a cada un de vosaltres la meva força i els meus superpoders creixen i es multipliquen a cada dia que passa. Prepara’t maleït càncer. Acabarem amb tu com ho va fer també Michelle.

Alexa segueix a l’UCI i jo segueixo esperant, un dia més, que el meu desig es compleixi.

Superpetons i superabraçades de SuperRichi

Anuncios

6 pensamientos en “Michelle

  1. >Richi,M'encanta aquest somriure que tens en aquesta foto… no saps quant omple aquest somriure.M'encanta també que facis amics de totes classes i de totes les edats. El teu encant els atrau.Entenc la sensació que tenen els teus pares (jo rambé sóc mare). Ja ho entendràs de gran quan tinguis la sort de ser pare… però digues als teus pares, que la gent ho fa encantada. Heu causat un encis captivador en el poble de Palamós i més enllà.T'explicaré el secret dels efectes que causa en Super Richi, explicant el meu cas, que de ben segur és el que li ha passat a gairebé tothom:Tu i jo no ens coneixem personalment (bé, t'havia vist pel cole…), tampoc conec a la teva germana ni al teu pare, però si ens hem saludat algunes vegades amb la teva mare, quan venia al cole a buscar-te. Gairebé sempre venia amb la Gina… Quina cosineta més maca que tens!!Des que tot això va començar i en el moment que gràcies a les xarxes socials, ens vàreu fer partíceps de tot plegat, tu i la teva família, però sobretot tu, ens vareu enamorar.Pensa, que cada vegada que veig una foto teva, tinc ganes d'abraçar-te i fer-te molts petons. Com faig amb les meves filles sempre que em deixen, que per sort, encara, és sempre.Jo (i suposo que molta gent), ja t'he fet una miqueta fill meu ( amb el permís dels teus pares), formes part del nostre dia a dia i dels nostres pensaments.És per això, que no ens heu de donar les gràcies, tot això ho fem com si fos per a nosaltres mateixos.Jo i molta gent, cada dia entrem al facebook i al blog per a seguir el dia a dia de la familia SuperRichi.Aquest blog i tota la web està molt ben fet, amb molta elegància i un gust extraordinari. El diari, amb una redacció i un estil que arriba directament on ha d'arribar, al cor… No sé que més dir-te…. que molta sort, que continueu així, que molta gent està al vostre costat i que us volem veure aviat per Palamós. Que hem d'acabar amb el maleit càncer!! I qui sap si cuan siguis gran seràs la persona que trobi la forma d'acabar amb aquesta malaltia per sempre.Una abraçada i també per l'Alexa.Maribel(mare Queralt i Mar Brugat)

    Me gusta

  2. >Moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres el vostre dia a dia, d´aquesta manera, sembla que Boston i la Costa Brava estiguin molt aprop. Vaig seguint cada dia aquest blog i m´en alegro que tot i que aquest camí és llarg, us vegi tant animats a lluitar contra aquesta terrible malaltia.Richi, tant petiuet i ets tot un exemple per un munt de persones. Així que molts ànims i una abraçada ben gran per aquesta bonica família que tens. Amb carinyo,Sandra Lloret.Sant feliu de Guíxols.

    Me gusta

  3. >Hola Richi, estamos muy contentos de que vayas superando los obstáculos, como ya te dije el otro día lo importante no es llegar el primero, sino mantenerse. Estoy segura de que el martes todo serán buenas noticias. Quiero que sepas que cuando leo cada día vuestras noticias me haces llorar de alegría. Alegría, por ver lo valiente que eres y lo bien acompañado que estás. Le has de decir a tus padres, que no les deben nada a nadie, que todo lo que se está haciendo se hace de corazón y que seguro que ellos en nuestro lugar harían lo mismo. Por eso aunque estás lejos y te estamos sintiendo tan cerca, quiero enviarles también a tus padres un fuerte abrazo desde Palamós. Todo pasará y todos tus sueños se cumplirán. Cuando puedas dale un besote a Alexa de parte de todos los palamosinos. Me encanta verte sonreir. Hasta mañana SUPERAMIGO.LA LOLA (PALAMOS)

    Me gusta

  4. >SuperRichi estic molt contenta de veura lo molt que estas recuperant de la operacio!! segueix aixi que ets un campio lluitant dia a dia!! Aquet disabte anire a la marato a fer una sesio de spining per tu!! suera la ultima gota d'esforç per tu i pensant en tu pk t'ho mereixes apart de que ja estic apuntada al teaming fare tot el que estigui pugui y mes!! petons per tots. carla

    Me gusta

  5. >Estem tan contens que tot vaigui be, que l'alegria del nostre cor,ens fa fer tantes coses….. tot per tú, per que t'estimem. Ara el disapte serà apoteòsic, totom fara alguna que altre coseta a LA MARATO D'EN RICHI, has arribat mol lluny, no sols a Palamòs, a La Bisbal a LLagostera, Sant Feliu, Santa Cristina, Calonge, San Antoni….. i aixi molts mès que no acabaria d'escriure en molta estona. Una abraçada per tots cuatre i sobre tot, per tú Richi. Ens has robat el cort. Familia Martinez-Ferrer. La Bisbal

    Me gusta

  6. >hola Richi que content estic de saber que tot va com ha d'anar (o sigui molt bé). explicaré un secret vaig venir a viure a palamos aquest mes de gener deixant barcelona per molts motius i problemes personals i vaig venir sol però gràcies a tu i trobat una altra família que és palamos per això sóc jo qui us dóna les gràcies a vosaltres jo el dissabte també em bolcaré amb la marato i el que faci falta un super petó i una super abraçada per a tots vosaltres alexa també

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s