Hidrocefàlia un altre cop

Ahir vaig haver d’acabar el diari de manera precipitada perquè la febre em va portar al servei d’urgències de l’hospital. Estic ingressat. La combinació de la febre i el cansament excessiu va alertar els metges i de seguida em van fer una anàlisi i un TAC. Torno a tenir els ventricles del cervell dilatats com a conseqüència d’una possible hidrocefàlia. L’augment de pressió del líquid.

L’anàlisi no dóna mostres d’infecció però no és suficient i aquest matí m’han tornat a fer una punció lumbar. Recordeu que consisteix en clavar una agulla molt llarga a la zona lumbar de la columna, entre vertebra i vertebra, per extreure una mostra de líquid cefalo raquidi (LCR). Els objectius de la prova són, d’una banda, descartar una possible infecció al cervell que pogués estar produint-me una nova meningitis, com la que vaig passar després d’una de les operacions anteriors, i de l’altra, reduir la pressió intracranial. Aquesta vegada no m’han anestesiat. Tan sols m’han dormit la zona de la punxada i per primera vegada la mare s’ha atrevit a estar amb el pare i amb mi mentre em feien la prova, encara que no ha pogut mirar perquè li causa molta impressió.

Quant m’he recuperat de la punció m’han fet una ressonància magnètica complerta. La sessió ha estat força llarga. Uns 70 minuts dins del cilindre sense poder moure’m. Encara que em posen uns taps protectors per les orelles, la màquina fa un so tan estrident que ho sento de tota manera. Recordeu que faig aquesta prova també sense anestesia i encara que és millor per a mi, de vegades em canso d’estar tant de temps immòbil. Avui ha estat el primer dia que han hagut d’interrompre la prova gairebé a punt d’acabar. No podia més. El descans de 5 minuts m’ha caigut bé i s’ha pogut reprendre la sessió fins a finalitzar.

Després he menjat una mica i la resta del dia he seguit molt cansat i amb ganes de dormir.

Brendan és ara el meu company d’habitació. L’han operat fa una setmana per extirpar el tumor que tenia al seu cap. Concretament en el cerebel. Com jo. No ho està passant bé perquè li està succeïnt el mateix que em va passar a mi al principi, no pot gairebé parlar ni empassar ni moure’s. El pare ha estat parlant amb la seva mare per donar-li ànims perquè estava molt preocupada i sembla que ha funcionat. Després d’escoltar el relat de la meva experiència i veure’ns amb tanta energia i ganes de doblegar el càncer, s’ha quedat una mica més tranquil·la. A més, Brendan ha tingut més sort. El tumor que tenia era benigne i encara trigarà a refer-se pero tornarà a recuperar la seva vida molt abans que jo. I no haurà de seguir lliurant batalles. I no acumularà tantes ferides de guerra.

La Dra Gominola vindrà demà al matí d’hora i decidirà si he de tornar al quiròfan una altra vegada. De moment el tractament de quimioteràpia que tenia previst començar ha estat suspès temporalment. Als oncòlegs no els hi agradarà aquet contratemps.

Malgrat tot, el meu nivell d’energia està al màxim després de veure les fotos del concert celebrat a Palamós per ajudar-me a recaptar fons. Mireu que soldats!

Alexa ja no està a l’UCI. A veure si demà puc veure-la i es compleix el meu desig.

Superpetons i Superabraçades de SuperRichi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s