El somriure d’Alexa

No he aconseguit descansar en tota la nit. Aquesta operació està sent més dolorosa que les anteriors, especialment a la zona de l’abdomen on el catèter de la vàlvula entra a l’intestí. De matinada m’han tornat a fer una nova ressonància. Aquesta vegada ha estat molt més ràpid i de moment l’evolució de la intervenció és favorable. La pressió ha disminuït. Com a mínim al matí ja he aconseguit deixar de banda la morfina i substituir-la per un altre tipus de calmant que no produeix tants efectes secundaris i em permet estar més despert.

La Dra Gominola i els oncòlegs han vingut a visitar-me i esperen que al llarg d’aquesta setmana pugui acabar de recuperar-me per començar la quimioteràpia dilluns que ve. Recordeu que van aconseguir extreure la totalitat del tumor excepte una petita quantitat imperceptible per la ressonància. El càncer és molt traïdor i encara que la quantitat de cèl · lules dolentes sigui molt baixa, tenen una increïble capacitat per a reproduir-se ràpidament. Els oncòlegs han dissenyat una estratègia per derrotar l’enemic i és important no concedir cap treva. Cal seguir colpejant sense descans.

A mitja tarda he començat a trobar-me una mica millor i li he demanat a la mare que anés a comprar un regal per Alexa. Amb certa dificultat he aconseguit aixecar-me del llit per seure a la cadira de rodes però ha valgut la pena l’esforç.Seguia al llit i li he posat el regal a la falda mentre li agafava la mà. No ha calgut creuar paraula per sentir que estava molt cansada, com si del seu coll hi penjes un pedrot de “kryptonita” i malgrat tot, amb la mirada perduda, m’ha tornat a obsequiar amb el seu somriure. Un cop més.

La trobada amb Alexa m’ha sumit en el silenci i en un profund somni.

M’agrada col · leccionar coses. A l’hospital he trobat una botiga que ven unes petites boles transparents que contenen una figura de plàstic. Un petit monstre. Ja he aconseguit reunir un bon nombre d’ells i la Nina i jo ens hem entretingut una bona estona alineant tota la col · lecció sobre el llit. No m’entretinc mai jugant amb ells sinó contemplant-los perfectament col · locats, un al costat de l’altre.

Brendan, el meu company d’habitació, s’està recuperant molt de pressa i ja se’n va demà a casa. M’ha regalat un llibre per aprendre a fer avions de paper i encara que m’alegro de tot cor per la noticia, us confesso que no puc evitar envejar la seva sort.

Raily segueix lliurant una batalla llarga i esgotadora. Aquesta nit desitjo prestar-li algun dels meus super poders. És un autèntic super heroi com jo.

Superpetons i Superabraçades de SuperRichi

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s