Jugant als escacs

Jugant als escacsFins i tot jo mateix he acabat creuant els dits… No se molt bé perquè serveix però els metges porten tot el dia entrant i sortint de l’habitació i també ho fan. No s’acaben de creure que estigui tolerant tan bé la quimioteràpia que de moment, m’han administrat. És possible que a mesura que passin les hores la pitjor cara dels efectes secundaris es manifesti, sobretot tenint en compte que abans que acabi d’escriure el diari, li toca el torn a la ciclofosfamida.

M’he passat tota la nit i tot el dia orinant gairebé cada quart d’hora a conseqüència de la hidratació. Les infermeres obliguen al pare, la mare i la Nina a posar-se uns guants especials cada vegada que s’ha de retirar l’orinal per evitar entrar en contacte amb les restes de substàncies que s’eliminen per l’orina. Això us pot donar una certa idea del nivell de toxicitat que comporta la quimioteràpia.

Les nàusees, els vòmits i algun efecte secundari similar al que produeixen la vincristina i el cisplatí poden aparèixer amb l’aplicació de la ciclofosfamida. Però el seu principal efecte és la neutropènia, que no és altra cosa que la disminució dels neutròfils. Els glòbuls blancs. Recordeu que són els encarregats de defensar-nos dels gèrmens o bacteris i per tant és una de les barreres de defensa contra les infeccions més importants del nostre cos. Està previst que el recompte de glòbuls vermells, blancs i plaquetes estigui al punt més baix a finals d’aquesta setmana i partir d’aquest moment, serà com portar penjada la “kryptonita” voltant del meu coll durant uns quants dies fins que pugui recuperar-me.

Tot i que estic una mica xafat he menjat alguna cosa i me he aixecat del llit un parell de vegades per anar a caminar i intentar visitar a Alexa. No he pogut passar a veure-la perquè necessitava descansar ja que ahir la van tornar a operar per fer-li una gastroctomía. Ja sabeu que els nens que patim càncer no tenim molta gana i com cada vegada mengem menys, és molt fàcil que arribi un moment en què deixem de fer-ho del tot. Quan això passa, com li està succeint ara a Alexa i em va passar a mi fa només unes setmanes, els metges et posen una sonda pel nas que arriba fins a l’estómac per poder alimentar-te. Es diu sonda nasogàstrica. O en el cas d’Alexa, que no tolerava bé la sonda, et fan un petit forat a la panxa per introduir la sonda fins a l’estómac. Això és la gastroctomía.

Jo vaig estar un mes i mig amb la sonda en el meu nas i van estar a punt de fer-me una gastroctomía però els meus superpoders i la meva força de voluntat em van ajudar a superar-ho i vaig començar a menjar.

Avui he tornat a jugar una partida als escacs amb el pare. L’última vegada que ho vam fer va ser una setmana abans que em diagnostiquessin el tumor. Ha tornat a perdre. M’alegra comprovar que no he perdut facultats. Els escacs m’ajuda a desenvolupar la meva capacitat d’estratègia. Indispensable per guanyar una guerra.

Desitjo amb totes les meves forces que Alexa millori d’una vegada i que pugui tolerar bé els efectes de la quimioteràpia.

Superpetons i superabraçades d’en SuperRichi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s