Un camió ple de taps !

Avui no ha estat un bon dia.

Els efectes de la quimioteràpia segueixen apareixent. Em fa molt mal la mandíbula, les orelles i la mucositis està empitjorant per moments. Començo a tenir la boca plena de nafres, em pica molt la llengua i em fa tant de mal la gola que gairebé no puc beure aigua i per descomptat no puc menjar. M’han començat a donar una medicació mes fort i sembla que m’alleuja el dolor en alguns moments del dia, però he escoltat als metges advertir al pare que la situació empitjorarà. Ahir tenia l’esperança que em deixarien marxar a la casa McDonalds però no ha estat possible.

La meva cara i la meva panxa han començat a poc a poc a desinflar perquè ja porto uns dies que he deixat de prendre la dexametasona. D’altra banda, ja he perdut 2,2 Kgrs en els últims deu dies i és inevitable que segueixi aprimant-me. A partir d’ara el control de pes serà cada tres dies i, en quan m´acosti al pes límit, em col · locaran la sonda nasogàstrica com a primera mesura. Intentaré amb totes les meves forces fer un esforç i menjar. Per això cal aprofitar l’efecte dels calmants.  Encara que si la mucositis segueix en augment sóc conscient que serà inevitable.

Han vingut a buscar-me un parell de vegades les monitores de la sala de jocs però no he estat capaç de aixecar-me del llit en tot el dia. Malgrat això, la Nina m’ha convençut per fer una manualitat que ha consistit en fabricar una petita bossa teixit a mà i unes xapes de colors. Em puc passar dies, setmanes i mesos sense veure la televisió, però no pot passar un sol dia que no pinti, dibuixi, faci qualsevol treball manual i si sona la música fins i tot m’atreveixi amb un ball.

Els oncòlegs parlen sempre amb el pare davant meu. No hi ha secrets. Càncer, tumor, radioteràpia, quimioteràpia i tantes altres paraules noves que estic aprenent. Conec perfectament el significat de cadascuna d’elles i sóc perfectament conscient del tipus de malaltia que pateixo. Tinc càncer i per a mi és una altra paraula més que descriu una altra malaltia més. Recordo encara la cara del pare quan després de la primera operació li vaig demanar que m’ensenyés per internet un dibuix per saber en quina part del meu cervell tenia el tumor. Fins llavors en dèiem bony. Em pregunto que el portaria a ell i la mama a no voler pronunciar la paraula tumor des del principi. Seria por? Segueixo pensant que els adults haurien de tornar a ser nens de tant en tant per aprendre a relativitzar millor les coses.

Sabeu del que realment em penedeixo de no haver pogut fer avui? Visitar l´Alexa.

Per cert, avui voldria donar-vos les gràcies a tots, un cop més, per tot el que feu per mi i, perquè gràcies a vosaltres, s’ha aconseguit reunir tants taps de plàstic com per poder haver enviat el primer camió a l’empresa que els compra. Amb els diners que aconsegueixi el pare podrà pagar una part de la medicina tan cara que m’han de injectar demà.

Aquest camió si que és el millor medicament que he pogut prendre en tot el dia!. Me’n vaig a dormir content i amb la convicció que el meu exèrcit segueix amb mi.

Estic desitjant veure les fotos del segon camió!

Superpetons i superabraçades d’en SuperRichi

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s