Quin fastidi de mucositis

Dolor, ràbia, enuig i plor.

La mucositis continua augmentant i ja s’estén per les meves orelles però segueixo resistint-me a perdre aquesta batalla en el primer dels cicles de quimioteràpia.

Comptp amb una combinació de calmants que puc prendre cada quatre hores i aconsegueixo un treva del dolor, encara que la veritat dura molt poc. És llavors quan intento beure aigua i menjar alguna cosa encara que us confesso que això últim és el que més em costa. No estic prenent ni la desena part del total de calories que hauria, de manera que si continua així seguiré perdent pes molt de pressa. Així doncs em sento cada vegada més feble i ara ja em costa mantenir-me de peu. Només vull estar al llit.

A més de que no em ve de gust menjar, la quimioteràpia m’està alterant encara més el sentit del gust i l’olfacte. Tot té un sabor diferent i desagradable i em molesten totes les olors de qualsevol tipus de menjar. Em provoquen nàusees. Així que no pot haver ningú menjant al meu voltant. Perquè us feu una idea, ahir el pare va haver de demanar-li a la mare del meu company d’habitació que si us plau mengés afora. Tots els nens que estem rebent un tractament de quimioteràpia tenim el mateix problema. Recordo que a l’hospital que vaig estar ingressat a Barcelona vaig coincidir amb la meva amiga Miriam que també li molestaven molts les olors a menjar. M’ho passava molt bé amb ella i com podeu veure a la foto d’avui, de vegades em feia passar per metge per fer-li un reconeixement complet.

Trobo a faltar a Miriam, Marc, Teo, Eric, Julia, Sonia, Malena, Flor, Maria petita, Marc petit, Martí, Izan, Marcel, Roger i d´altres nens amb qui vaig compartir moltíssims moments, bons i dolents, cada dia durant gairebé quatre mesos. Els nens amb càncer mantenim una relació molt especial entre nosaltres. De vegades tot just parlem i ni creuem paraula però una mirada és suficient per transmetre’ns el que sentim. Només els superherois com nosaltres podem fer-ho. M’agradaria poder tornar a veure’ls i celebrar una festa junts.

Per cert no recordo si us ho havia explicat abans però celebrar festes és una altre de les meves aficions favorites. A Palamós qualsevol excusa era bona per celebrar una festa i convidar a tota la família. El que més m’agradava era preparar-la amb la mare; comprar el menjar, els regals i sobretot, decorar la casa, una afició heretada d´ella. Sabeu quines són les dues festes de l’any que més m’agraden? Halloween i Nadal.

No ho esperava però al final els metges han decidit que un canvi d’aires potser m’ajudaria a suportar millor els efectes de la quimioteràpia. Per això m’han donat permís per provar a passar el cap de setmana a la casa McDonalds. No podré sortir de l’habitació i si ho faig haurà de ser amb una màscara protectora. Almenys podré observar a les meves amigues els esquirols des de la finestra. El pare o la Nina s’encarregaran de portar’ls-hi el sopar.

Voldria despertar-me demà sense aquest dolor. Aquesta “kryptonita” està pesant molt sobre el meu coll…

Superpetons  i superabraçades de SuperRichi

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s