La meva nova web

No ha pogut ser.

M’he aixecat esgotat i no he dormit en tota la nit per culpa del malestar, l’ansietat i el mal de panxa. Però al menys, de la mucositis i de moment, ni rastre.

Hem arribat d’hora a l’hospital i de seguida m’han punxat el port-a-cat per extreure sang. Els nivells dels meus glòbuls blancs, vermells i plaquetes començen a baixar tot i que sembla trigaré uns dies més en arribar al límit inferior. En canvi el nivell de potassi és excessivament baix. La manca d’aquest mineral provoca, entre d’altres, freqüència cardíaca irregular, cansament, apatia i restrenyiment. I precisament aquest últim ha estat el principal motiu pel qual els oncòlegs han decidit posposar la sessió de quimioteràpia prevista per avui. La dosi de vincristina de la setmana passada, els narcòtics per al dolor de la mucositis, el nivell tan baix de potassi i la inactivitat d’estar tot el dia enllitat, m’han provocat un restrenyiment sever. Una altra dosi de vincristina com la que estava prevista avui només hauria empitjorat la situació. Per això els pròxims dos dies he de prendre laxants i si donen bon resultat el proper dijous ho intentaran de nou.

Una altra vegada un altre retard. Com us he comentat en alguna ocasió, el càncer és imprevisible i és pràcticament impossible complir amb un calendari. Cada dos per tres apareixen complicacions, no només per la pròpia malaltia, sinó també pels efectes secundaris del tractament. Cal viure dia a dia. No queda altre remei.

En tornar a la casa McDonald la mare i jo estàvem tan esgotats que hem dormit una migdiada d’un parell d’hores mentre el pare ha seguit treballant. Mai descansa. A més de la meva malaltia, hi ha moltíssimes més coses que atendre i la més important, la recaptació de diners per poder pagar el meu tractament, el manté despert i preocupat gairebé les 24 hores del dia. Encara sort que no està sol. A primera fila hi ha tots els incansables membres de la Coordinadora SOS Richi i darrere, aquest increïble exèrcit format per tots vosaltres. Tots junts. Sempre preparats per a la nova batalla.

El pare m’ha ensenyat aquesta tarda la meva nova pàgina web que dimarts a la nit es publicarà. Només d’aquí a unes hores. Aquesta versió és més moderna, connectada amb totes les xarxes en temps real, molt més completa i aporta més informació de la meva història, com ara, les xifres del cost del tractament o una explicació més clara de com ajudar-me. A més incorpora el meu blog a la mateixa web de manera que no haureu d’anar a una pàgina diferent per llegir el meu diari.

Al meu bloc també podreu trobar diferents categories com el bloc de la Coordinadora, les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, les campanyes permanents per recaptar fons com la de recollida de taps, subscripció al Teaming o la compra de polseres, així com el calendari d’esdeveniments puntuals també destinat a recaptar fons.

Per cert, el pare m’ha dit que si té temps també trobareu una nova categoria amb una selecció de les meves fotos i vídeos més divertits. Si no està preparada demà, m’ha promès que en un parell de dies el tindrà acabat. Tinc moltes ganes de recuperar una mica les meves forces per poder regalar-vos un altre ball dels meus.

El pare i la mare han canviat molt des que tinc càncer. Moltes vegades els sento parlar quan ells es pensen que estic adormit. Diuen que quan tingui ben acorralat al meu enemic els agradaria poder ajudar a altres nens amb càncer i a les seves famílies perquè puguin tenir la mateixa oportunitat de poder curar-se. Ells també volen ser voluntaris com jo.

Per això necessito que el meu exèrcit augmenti molt mes i s’estengui a través de les xarxes fins arribar a tots els racons.

I la nova web m’ajudarà a aconseguir-ho. Compto també amb tots vosaltres. Com sempre.

Una última cosa, potser durant unes hores no podreu tenir accés ni a la pàgina web ni al bloc mentre es duen a terme les tasques de publicació de la nova versió. No us preocupeu perquè és normal. Seguiu provant. De tota manera tan aviat estigui disponible us avisaré enviant un twiter des del meu compte @sosrichi que es publicarà també a la meva pàgina de facebook. I llavors a partir d’aquest moment recordeu que tot, inclòs el meu blog, estarà en http://www.sosrichi.org

En despertar de la migdiada la Nina m’esperava. M’he posat tan content que per una estona se m’ha oblidat que tinc càncer. Fins m’he llevat del llit!

Desitjo que la nova web us agradi.

Superpetons i Superabraçades de SuperRichi

Anuncios