La font d’inspiració de Sally

Mucositis.
Era la primera vegada que ens vèiem les cares i us asseguro que guanyaré aquest primer assalt en menys temps del previst. Ja he aconseguit que desaparegui de la meva boca però encara em fa molt de mal l´esfínter. Espero que la dosi de vincristina prevista per dijous no la torni resistent perquè estic a punt d’acabar per ella. Amb una mica de sort, no ens tornarem a veure fins al proper cicle de quimioteràpia d’aquí a unes setmanes.
Avui el collaret de “kryptonita” pesa menys que ahir. No em sento tan cansat i encara que tinc el cos adolorit he pogut aixecar-me del llit i caminar. Els efectes dels laxants han començat a aparèixer amb certa timidesa i he començat a sagnar pel nas. Un clar indicador de que el meu nivell de plaquetes comença a baixar. I encara que també segueixo menjant molt poc, estic molt satisfet de com ha transcorregut la jornada perquè tot i que tinc càncer, això no ha impedit que un somriure es dibuixés d’orella a orella veient al pare fer les seves pallassades de sempre.

Demà si continuo així, em posaré la màscara i sortiré de l’habitació per baixar al saló de la casa McDonalds. Andy, el director, m’ha dit que la majoria dels nens estan a l’hospital i que el risc de contagi per infeccions és bastant baix. Des de la finestra de la meva habitació no puc veure els meus amics els esquirols. Em pregunto si els haurà agradat el menjar que li vaig encarregar als voluntaris que els portessin.

Una vegada us vaig explicar que a la casa McDonalds hi ha una paret molt gran a l’entrada plena de fotos de tots els nens que han passat per aquí. En passar per davant d’elles no he pogut evitar tornar a detenir-me a mirar-les en silenci. Una altra vegada. Tots han lliurat centenars de batalles contra el mateix enemic i puc veure les ferides de la guerra en els seus ulls. Però malgrat tot, a que no sabeu què estan fent?, Somriure i aguantar la mirada amb la decisió i la determinació del que se sap vencedor. Ells també formen part del meu exèrcit de soldats.

Precisament Sally, una dels voluntàries, ha estat qui ens ha explicat l´història d’una nena de Varsòvia que fa uns anys patia un tumor cerebral i el tractament al seu país no li oferia possibilitats de supervivència. Els metges del seu hospital no estaven acostumats a tractar amb casos tan complicats i lluny de resignarse com ells, els seus pares van decidir emprendre una recerca per tot el món fins a prendre la decisió de traslladar-se a Boston. Avui aquesta nena polonesa és una joveneta en remissió que acudeix puntualment a les seves revisions.

Sally diu que li recorda molt a mi. La casa McDonalds ha estat testimoni de centenars d’històries com la de nena polonesa i la meva, on nens de tot el món juntament amb els seus pares, no s’han conformat amb una única opinió i han continuat perseguint l’esperança i allò en el que creien sense descans.

Sally diu que se sent afortunada per haver-nos conegut i que gràcies a nosaltres, li hem ensenyat a relativitzar els problemes, a viure més el present i a gaudir de cada segon de la seva vida. Diu que som la seva autèntica font d’inspiració.

A tots vosaltres, tant els que gaudiu o patiu de salut, desitjo que la meva història us inspiri com a Sally i animo a tots els nens amb càncer i als seus pares a no resignar-se, a no rendir-se, a no deixar de buscar i a perseguir l’esperança com jo, encara que suposi remoure cel i terra, encara que hagueu de viatjar fins a l’últim racó d’aquest món.

El camí és d’un sol sentit. Sempre cap endavant.

 Superpetons i superabraçades de SuperRichi.
Anuncios

11 pensamientos en “La font d’inspiració de Sally

  1. Richi, estem molt i molt contents que avui estiguis una mica més bé i desitjem de tot cor que cada dia sigui millor.
    Que xula la nova web, està super bé i super currada. Felicitats a qui ho hagi fet (el teu pare, suposo, no?).
    No nomès la Sally s’inspira amb vosaltres, qui tingui la sort de conèixer i estar en contacte amb nens com vosaltres, segur que per poc que sigui, se sent inspirat i amb el cor trontollat.
    Ànims com sempre de part d’una de les petites parts del teu gran exèrcit. Lluitarem per a que aquest exèrcit creixi.

    Me gusta

  2. Fantàstica sèrie, fa adonar-se que moltes vegades ens preocupem per coses insignificants i que n’hi ha d’altres que ho són molt més….

    ttp://www.youtube.com/watch?v=_k7oJvhRiQo

    Me gusta

  3. Qe wapo estas a la foto Richi, tenia moltes ganes de veure el teu somriue. La nova pag web fantastica, abans les vistitaba totes i ara es molt millor. Continua
    lluitant petitó perque la teva al.legria es la teva millor arma. Petonets i abraçades per el nen mes valent que conec :-*:-*:O

    Me gusta

  4. sé del teu cas peró avui he obert la teva pagina web i m´he emocionat al veure´t tan alegre i optimista,ens estas ensenyant molt.Continua amb moltes forçes i anims .PETONASSOS per a tu i tota la teva familia.

    Me gusta

  5. Guau campió! estem molt contents de que et trobis una mica millor, i que tinguis forces per tornar a atacar l’enemic !
    La nova web es molt xula; i els teus videos ballant són molt divertits.
    Anims i uns súperabraçada !!!

    Me gusta

  6. Bona tarda, SúperRichi!!!!
    M’encanta la nova pàgina, és molt xula! I també m’ha agradat molt el diari d’avui; estic súper contenta amb tot el que ens dius i de saber que has millorat tant! 🙂
    La vida sempre juga amb nosaltres perquè ens pensem que tot el que ens passa és important, però després veiem que només són coses insignificants que es poden superar amb molta facilitat. Tota la teva família i tu mateix sou un model a seguir per molta gent: l’esperança sempre es troba en algun lloc, però s’ha de ser prou valent per anar a buscar-la.
    Cada dia m’agrada obrir el teu bloc i llegir el que ens expliques, quan estàs malament, ens posem tristos, i quan estàs bé, com ara, estem tan contents!!! Llegir el teu diari m’ajuda a relativitzar les coses i segur que també ajuda a tota l’altra gent que et segueix. Per culpa d’un defecte físic que tinc a la mà dreta sovint m’he sentit diferent i trista, però gràcies al teu diari, hi dono poquíssima importància i el que em mou ara és llegir el teu bloc cada dia i aconseguir els màxims taps per a tu i la teva família. SERÀS UN VOLUNTARI GENIAL si finalment decideixes ajudar a la casa Mc Donalds un cop recuperat.
    Carai!! Avui sí que ens has inspirat, Richi!!!
    Una abraçada!

    Me gusta

  7. jo tink 15 anys i tinc una amga amb cancar que ho esta passant força malament, i a mi aixo em fa entristir, pero despres et vec a tu que ets feliç, valent GENIAL. Es que he plorat tans dies llegint el teu diari, quan parles de l’alexa… RICHI TU NO ETS CAP SUPERHEROI TU ETS MOLT MES QUE UN SUPERHEROI!!!! Se t’estima moltissim, un petó. I millorat!!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s