Ja hem omplert el segon camió de taps !

Gràcies pel silenci i per parlar tan baixet … He dormit molt bé.

M’he despertat quan encara els papes i la Nina dormien i en lloc de cridar-los de seguida com sempre faig, he pensat que potser necessitaven descansar una mica mes. La mare i jo dormim en l’únic llit que hi ha i la Nina i el pare ho fan en un matalàs inflable que tenen cada un d’ells. M’he passat una bona estona assegut sense fer res. Ha estat llavors quan el pare ha obert els ulls i he anat disparat a seure al seu costat. El trobava a faltar. El primer que he fet ha estat donar-li una forta abraçada. Sense paraules.

Transcorreguts uns minuts hem començat a parlar però aquesta vegada no ha estat com les anteriors. Li explicava al pare que aquesta guerra està sent molt dura i que, encara que sóc molt conscient que em queden moltes batalles, estic desitjant que acabi aviat per celebrar la victòria. El pare em mirava sorprès de com raonava. De vegades no s’adona que el meu cos té 6 anys però la meva ment ja no. Mentre em sostenia les dues mans i em deia l´orgullós que se sentia de mi jo li assegurava que encara que de vegades perdo una mica els meus superpoders, aguantaré la quimioteràpia i me n’ensortiré.

Seguint les indicacions dels oncòlegs m’he pres una combinació d’un calmant i narcòtic que m’ha anat molt bé i he pogut passar la resta del dia tranquil i distret. No coneixia aquest medicament ni l’havia pres mai anteriorment. Aquí a Boston l’hi recepten a tots els nens amb càncer pel bon resultat que s’aconsegueix. Perquè us feu una idea del seu efecte, hi ha hagut un moment en què m’he sentit tan bé que fins i tot he pogut ballar amb la Nina al ritme de la música.

A la tarda hem anat a fer un volt. Em relaxa anar assegut al cotxet i escoltar el cant dels ocells, comtemplar els jardins i sobretot als meus amics els esquirols. Per cert, que des que fa més calor és més difícil veure-les. És possible que com la vegetació és tan explosiva a la primavera de Boston, sigui més difícil de distinguir-les. Li preguntaré demà als voluntaris.

¿ Suposo que ja sabeu que hem omplert el segon camió de taps veritat ?  M’agradaria donar-vos les gràcies una vegada mes per tota l’ajuda que estic rebent de tots vosaltres. Tant de la meva família i els meus amics, com de tots aquells que encara no he tingut l’oportunitat de conèixer i que espero sigui molt aviat. Volia dir-vos que llegeixo cadascun dels missatges que rebo i encara que m’agradaria fer-ho, em resulta impossible respondre’ls tots. Amb cada paraula d’ànim, amb cada email de suport, amb cada acte benèfic, amb cada donació, amb cada gra de sorra. Vosaltres reforceu els meus superpoders, vosaltres em manteniu en guàrdia i amb vosaltres, el meu exèrcit, derrotaré aquet maleït càncer.

Desitjo seguir ballant… sempre.

Superpetons i superabraçades d’en SuperRichi

Anuncios

7 pensamientos en “Ja hem omplert el segon camió de taps !

  1. Que contenta estic de saber que avui t’ has trobat bé i t’has pogut distreure sortint a pasejar!
    Com et dèia ahir avui el nostre somriure de felicitat serà tant bonic com el teu d’ aquesta foto!
    Gràcies a tu per ser tant fort i donar-nos aquesta lliçó de vida!
    Continua així i segueix ballant que també ho fas molt bé!
    Una abraçada 🙂

    Me gusta

  2. Quina alegria veure el teu somriure de nou Richi!! M’alegro que vagis superant cada batalla poc a poc, amb contància!! Realment ets un valent i sortiràs reforçat de tot això per tota la vida! Ara ja ets un super heroi autèntic i quan guanyis totes aquetes batalles, quan estiguis bé, qualsevol cosa et semblarà fàcil!
    ànims que estem amb vosaltres!

    Me gusta

  3. Bon dia Super Richi!!!
    Avui el teu diari m’ha humitejat els ulls…gràcies per ser com ets!!! Quan hagis guanyat, seràs un nen molt especial, només tindràs 7 o 8 anys, però semblarà com si en tinguessis més, jo això també ho vaig pensar un dia. De fet, és cert, les persones que passen per moments difícils, després maduren més aviat. Tot i això mai deixis aquest somriure tan bonic que tens ni aquestes ganes de jugar!!! Perquè a tots ens encanta!

    Saps què??? Al Poliesportiu de l’Estació del Nord s’ha instal·lat una capsa i la gent va deixant-hi taps!! Ahir ho vaig mirar i en tres dies ja han omplert la quarta part de la capsa!!! El teu exèrcit no t’abandonarà fins que no estiguis jugant a futbol al pati del Vedruna amb els teus amics! Sabem que aquesta guerra està sent molt dura, això deu ser duríssim per a tothom, però pensa que tothom és al teu costat i que no et deixarà fins que et curis del tot. Ens has arribat a tots al cor i ara és impossible que et deixem! 🙂 Pensa, també, que estàs tirant endavant! Poca gent podria ballar, dibuixar i riure en la teva situació. Els teus superpoders poden amb tot, fins i tot amb aquesta malaltia, encara que estigui plena d’obstacles, però per això tens tota la teva família, els teus amics i tota la gent que es mira cada dia el teu bloc i que et dóna suport.
    Molts ànims, Richi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Me gusta

  4. despres de la abraçada que l´hi has fet al teu pare, estic convençuda que a ell també l, hi has donat força per que quan et faltin a tú i tinguis un mal dia ell estará aqui el teu costat per ajudar-te amb aquesta batalla. Estic molt contenta de veure´t aquest sonriure tant maco que tens i que avui et trobis mes bé, a Palamós tots estem pensant amb tú i desitgem veure´t ven aviat, aprofita tots els moments bons per intentar menjar i aixi posar-te fort per plantar cara al enemic
    Familia rebeu una forta abraçada, tots estem amb vosaltres

    Me gusta

  5. Aquí ja és de nit, Richi. I ara comença al Camp Nou la celebració per haver guanyat anit la última copa d’en Pep Guardiola com a entrenador.
    Però jo sóc aquí, llegint el teu dia a dia i alegrant-me quan et veig somriure.
    M’agradaria enviar-te una foto que sé que t’agradarà. És d’un esquirol sobre d’un arbre. La vaig fer en un parc de Valladolid, el Campo Grande, i potser la pots mirar quan els teus esquirolets siguin més difícils de veure.
    Però no sé a quina adreça enviar-la… Em pots dir com fer-ho? Un mail? La pàgina de Facebook, potser?
    Una abraçada molt gran, petitó. Tan gran com tu!!

    Me gusta

  6. Ets grand Richi MOLT MOLT GRAND, tens nomes 6anys pero un cor gegant que nomes tenen els super-cracks com tu. Deixar dormir els pares i la Nina mentre tu estas sense fer esperant diu molt de tu. Saps que??? penso molt sovint en el dia que et tindre devant meu i poder veure aquets precios somriure que ens regales cada dia. I en poder fer-te un petó i una abraçada pero som tants que volem aixo que haure de fer cua jajaja. T’estimem molt Richi, no ho oblidis ni un segon. Petone

    Me gusta

  7. Anims SúperRichi !!ets un campió, i ens dones cada dia una lliçó de coratge!

    No et pots imaginar la il·lusió que me fa cada cop que tinc una bossa plena de taps per portar a algun dels punts de recollida que hi han (que per cert hi ha una pil·la!)i que tinc engrescats a tots els companys de feina recollint taps per tú (aviat tindrem el tercer camió plé!!!); i que ja tots tenen alguna polsera de SOSRICHI

    Demà anem cap a Platja d’Aro, que hi ha una fira amb una taula amb polseres, samarretes, imans, etc. de SOSRICHI perquè tinc uns quants encàrrecs de gent que encara no en tenia cap!! però es que cada cop que veiem un somriure teu…

    Ets tot un campió. Una súper-abraçada.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s