Una altre font d´inspiració

Avui tampoc em puc queixar de com m’ha anat el dia. El primer que fet a l’aixecar-me ha estat prendre la medicació per controlar l’acidesa d’estómac amb la que probablement hauré d’aprendre a conviure a partir d’ara. Després, un entrepà de pernil i llest per visitar un cop més l’hort i comprovar l’estat de les tomaqueres. Es nota que s’acosta l’estiu a Boston perquè fa uns dies que fa força calor, així que si els voluntaris m’ajuden regant, en uns dies els tomàquets estaran a punt per enviar-los al meu avi Enric.

M’encanta la natura i encara que sempre he desitjat ser un bon futbolista, avui he parlat amb la mare i el pare i els he confessat que també m’agradaria tenir la meva pròpia granja d’animals i poder conrear el camp. Ells m’animen i em donen suport sense condicions, i m’han promès que sempre estaran al meu costat per fer l’impossible per veure complerts els meus somnis. I coneixent com afronten els reptes, no tinc cap dubte que algun dia tindré la meva pròpia granja.

El pare no deixa de buscar, estudiar i documentar-se, i en un dels grups de pares de nens que han patit o pateixen càncer cerebral a tot el món al què pertany, manté contacte amb altres famílies per conèixer com és la vida d’aquells superherois que al seu moment van guanyar la guerra. Sempre m’explica alguna història interessant i a partir d’ara li he demanat que les vagi publicant a la meva web perquè vull compartir-ho amb tots vosaltres. La d’avui és la d’Erik, un nen americà que quan tenia 6 anys com jo li va ser també diagnosticat un medul.loblastoma. Erik acaba de complir 16 anys i el que per a altres és una rutina diària per a ell suposa un repte dia a dia. Malgrat això, segueix avançant ferm amb l’ajuda de la família i els amics, somrient i amb la mateixa il · lusió per aconseguir assolir els seus somnis com qualsevol altre noi de la seva edat. Una altra apassionant aventura carregada de valor i coratge.

Mentre el pare se n’ha anat a buscar la furgoneta, la mare, la Nina i jo ens hem anat a fer un llarg passeig per Brookline per estrenar la roba nova. Tot i que Brookline és una de les zones més tranquil · les de Boston, té una àrea comercial anomenada el Coolidge Corner amb tot tipus de botigues i supermercats. La mare m’ha comprat uns auriculars de Bob Esponja i m’he passat el camí de tornada escoltant música al telèfon de la Nina. I com no podia ser d’altra manera, he cantat alguna de les meves cançons favorites. No puc evitar-ho.

Se m’està començant a caure una altra vegada el poc pèl que m’havia sortit. Aquesta vegada no només el del cap sinó el de la resta del cos també. En sortir del bany m’he quedat en silenci mentre m’ha semblat veure un altre nen que em mirava amb ulls tristos des de l’altre banda del mirall. Després m’ha tranquil · litzat veure que era jo i he tornat a somriure com sempre. De vegades no ho reconec.

Estic desitjant que el pare ens truqui demà per dir-nos que ja ha comprat tots els mobles. Em fa molta il · lusió decorar l’apartament i sobretot la meva habitació. Bé, que serà també la dels papes.

Superpetons i superabraçades d´en SuperRichi

Anuncios

8 pensamientos en “Una altre font d´inspiració

  1. M’agrada veure’t així, amb tantes energies i amb la il.lusió de decorar el nou apartament! Si el cabell se’t cau, què més dona, ara ve l’estiu i si t’hi has fixa’t en Pep Guardiola el porta com tú! Petonsssss

    Me gusta

  2. Richi, estem contents de veure que cada dia estas mes be i que en pocs diea ja estaras al nou apartament. En pau t’envia molts superpetons. Avui arriben de colonies i segurs que tots junts t’estan envian molta energia i força.

    Me gusta

  3. hola amor meu,no pateixis per els cabells segueixes sent precios i saps que els bons pagessos com el wavi son calvs aixi el sarrell no els impedeix veura el creixement de les tomateres,la tia et guarde un munt de llavors per que el teu hortet i haigi un xic de tot. Un peto porquet per el meu cocinerito sueco

    Me gusta

  4. Bon dia, Super Richi!!
    Primer de tot, moltes gràcies pel dibuix!!! M’encanta!!! Ahir no vaig poder llegir el teu diari, així que avui he llegit els dos dies. Els dos m’han agradat molt, però més el d’avui pel teu somriure tan bonic!! 🙂 Ahir vaig tenir una entrevista de feina i hi vaig anar amb una de les polseres que fa la teva escola, penso que em va anar bé, tot i que estava feta un flam, em va portar sort! És molt difícil, per als joves d’avui dia, i no tan joves, obrir-se un camí a la vida, però veient tota l’enrgia que tens, segur que aconseguirem els nostres objectius!!!!!!!!! Demà a la tarda, vaig a veure una amiga a qui també li estan fent quimioteràpia, encara que a ella no li fan tan fort, també és una lluitadora, com tu!

    Molts ànims per la segona dosi de quimio, entre tots t’ajudarem a passar el malestar, mai t’abandonarem, sempre juuuuuuuuunts!!!!!

    Me gusta

  5. Pero Richi….amb aquesta carona qui necesita cabells?!?!?? Ja fa calor i menys feina a pentinar hahahaha
    Kin munt de feina tens!! entre regar les flors, cuidar les tomateres i pensar en com arreglaras la nova habitacio….estas ben entrentingut!!! Anims i força i sobre tot petonets per el nen mes valent que conec :-*:-*:-*

    Me gusta

  6. Moltes gràcies pel dibuix,és molt bonic. Estic contenta que tot continui així de bé.
    Jo et veig guapissim sense cabells i quan somrius encara més.Espero que passeu un molt bon cap de semana i ja explicaras com va la decoració del nou pis.Petonassos a tots.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s