Com a casa

Per fi ja estem instal · lats a l’apartament!

Ha tornat a ser un dia molt llarg, especialment per al pare i la Nina, però ja s’ha acabat. La mare ha posat el seu toc personal i ha aconseguit amb poques coses crear un ambient relaxat i molt acollidor. S’assembla a una llar. Ja tenia ganes perquè porto 6 mesos o be l’hospital o en cases d’acollida.

Avui tampoc m’he trobat molt bé. Segueixo molt cansat i encara que tinc una mica de fam, cada vegada que intento menjar alguna cosa em fa molt mal l’estómac. El pare ha estat parlant per telèfon amb l’oncòleg i pel que sembla es correspon amb els efectes secundaris d’ambdós, la radioteràpia i la quimioteràpia. El dilluns de tota manera, té pensat tornar a comentar-ho en l’exploració que em practicaran abans de començar amb el segon cicle de quimioteràpia.

No he pogut evitar deixar de pensar en els meus tomàquets així que demà, si ens aixequem i ha deixat de ploure, ens acostarem a fer una ullada a l’hort i de passada a recollir una mica de terra per plantar unes llavors en un petit test que em va portar el pare ahir del IKEA. L’apartament no té ni balcó ni terrassa, però és molt lluminós i ja he escollit la finestra on espero veure créixer els meus pebrots nans de colors.

Abans de convertir-me en un nen amb càncer, quan vivia a la meva casa de Palamòs, m’encantava estirar-me al sofà a mirar els meus programes favorits de dibuixos animats. La mare i el pare no han descuidat cap detall i s’han preocupat que a l’apartament pogués fer el mateix. He gaudit canviant de canal i amb les aventures de Bob Esponja fins que el cansament m’ha guanyat la partida i m´he quedat dormit gairebé tota la tarda. Era com estar a casa.

El descans del guerrer.

M’ha despertat la fam però una altra vegada m’he quedat sense poder menjar pel mal de panxa. ¡ Quina ràbia ! Al menys he aconseguit beure´m gairebé tot un batut abans de estirar-me al meu llit ple de peluixos a compartir les últimes hores amb la meva Nina. Demà a la tarda volarà de tornada a Palamós amb un gust agredolç que l’acompanyarà durant tot el trajecte.

Entenc per què necessites tornar però desitjaria que no et marxesis …

Superpetons i Superabraçades d´en SuperRichi