Dolços salats

Encara molt cansat però una mica més animat que ahir.

El ¨filet¨ ha tornat a funcionar.

Fa uns dies el pare em va aconseguir una Wii. Feia molt temps que tenia ganes de tenir-la des que per primera vegada vaig tenir l’oportunitat de jugar a la casa dels Xuclis, una casa d’acollida per a nens malalts de càncer on vivia quan estava tractant-me a l’hospital de Barcelona.

Aquest matí el pare i jo ens hem llevat d’hora i hem estat jugant una bona estona junts. En el joc també formem un gran equip i ens ho hem passat molt bé passant-nos les pantalles del Mario Bros.  A més, el pare falla diverses vegades i no para de fer bromes i dir una ximpleria darrere l’altra per aconseguir que somrigui i em distregui.

Quant la mare s’ha aixecat m’he posat la màscara i ens hem anat a comprar menjar a un dels supermercats de Brookline. Són enormes i com no coneixem encara les marques, hem d’anar provant fins a trobar allò que més ens agrada. Jo sóc l’encarregat de la selecció de cereals, però després de diversos intents tots han estat fallits. Segueixo buscant. La mare si que ha aconseguit trobar els ingredients que necessitava per preparar els canelons que li he demanat.

Si no hagués de prendre tants medicaments durant el dia estic segur que podria menjar-hi més. Tots tenen molt mal gust però especialment el potassi. Us podeu fer una idea del sabor si agafeu una got d’aigua i li afegiu moltíssima sal. Per això trigo tant de temps a prendre cada dosi. La mare no esgota mai la paciència i es passa hores cada dia sostenint el got fins que aconsegueixo beure´m el contingut.

El pare m’ha proposat aquesta tarda jugar un petit partit de futbol al menjador amb una pilota inflable de plàstic. Ha estat molt divertit i li he tornat a guanyar. Com m’he acalorat una mica per l’esforç, m’he donat un bany calent que ha acabat per relaxar-me del tot. Després, el skype amb la meva tita Peggy i el meu tio Gustau m’ha fet reviure els millors moments de l’últim lliurament dels ¨Muppets¨ que tant m’agrada. Demà la tornaré a veure una altra vegada.

Abans d’anar a dormir he tornat a fer un pastís de xocolata. La millor part és batre els ous i decorar la base de pa de pessic amb nocilla i Lacasitos.

Un dolç parèntesi en la vida d’un superheroi de 6 anys amb càncer.

Superpetons i Superabraçades d´en SuperRichi

Anuncios

2 pensamientos en “Dolços salats

  1. Mmmmmm, pastís! De segur que ix molt bé i molt sabrós! I espere que per a aquest sí que tingues fam! Qui podria resistir-se amb un pastís amb eixa pinta! jajaja 😀

    Un beset molt fort des de València! ^^

    Me gusta

  2. Apaaaa Richi!!! kina gana m’has fet venir amb aquest pastis!! Quina pinta tant bona que te uuummm!!! veig que a part del cansament ( que no es poc) tot segueix el curs. Amb passets petits es va lluny aixi que na fent. La mare t’ha fet canalons pero….t’els has menjat??? i el pastis??? espero que una miqueta de cada. Petonets per el meu heroi personal :-*:-*:-*

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s