La muntanya rusa del càncer

Ahir vaig passar un bon dia i avui torno a estar esgotat i tinc dolors… Una altra vegada.

No aconsegueixo dormir bé.

Desde que em van operar tinc diversos episodis de somnambulisme al llarg de la nit i em passa fins i tot si dormo durant el dia.

A més ara m’aixeco bastant d’hora.

Avui em trobo molt cansat i la mare m’ha hagut de donar la barreja de calmant i narcòtic a mig matí perquè em feia molt mal un costat de la panxa i un ronyó. Forma part dels efectes secundaris de la quimioteràpia. Tot i que acabaré l’últim cicle, previsiblement al novembre o desembre si no hi ha cap contratemps, els efectes de la quimioteràpia persistiran durant uns quants mesos més. No serà fàcil deixar-la enrere.

L’efecte de la medicació m’ha permès recuperar-me prou com per fer de pastisser un cop més, així que avui m’he atrevit amb unes magdalenes farcides amb llavors de xocolata. Llàstima que al final i després de molt esforç, la massa no s’ha barrejat bé i no hem obtingut el resultat esperat. Com a mínim ara ja sabem la dosi correcta. Demà, com bon tossut que sóc, ho tornaré a intentar i no penso parar fins que ho aconsegueixi.

Una altra migdiada de dues hores més i un bon ensurt que els he donat al pare i a la mare perquè m’he despertat somnàmbul, i aquesta vegada amb la ferma determinació de posar els dits dins de l’endoll. No ha estat fàcil convèncer-me que no ho fes sense despertar-me. Afortunadament no em deixen mai sol i han pogut evitar-ho.

A la tarda hem sortit a fer un llarg passeig. Jo vaig assegut al cotxet, ben tapat amb una manta perquè a Boston avui feia fred, mentre el pare i la mare aprofiten per caminar tot el que poden i així estirar una mica les cames. Tornan a l’apartament hem entrat un moment en un botiga per comprar-me un pijama d’una talla inferior.

Segueixo menjant molt poc i com m´estic aprimant em cauen els pantalons.

Desitjo que demà el resultat de les anàlisis rebel · lin que deixo enrere la neutropènia i que no he perdut molt de pes …

Creueu els dits i confieu en mi ! Encara que totes les guerres són molt dures, els superherois sempre s’alcen amb la victòria. Tard o d’hora.

Superpetons i superabraçades d´en SuperRichi

Anuncios

7 pensamientos en “La muntanya rusa del càncer

  1. Bon dia Súper Heroi!!!!
    Carai, tu, quin ensurt això de voler posar els dits a l’endoll!!! A veure si un altre dia et dóna per fer un pastís, potser seria millor! 🙂 No et rendeixis mai, Richi! M’hagués encantat tastar les teves magdalenes, jo també sóc pastissera, faig galetes i trufes, i un pastís de xocolata boníssim!!! A veure si t’ho puc fer tot quan tornis a Palamós, encara que ara no et conegui! 😉
    Avui em fan la segona entrevista de feina en aquella escola de Badalona, i em tornaré a posar la teva polsera perquè em transmeti els teus súper poders!!!!
    Molts, molts petons i abraçades i molts molts ànims i molts molts energia!!!!!
    Laia.

    Me gusta

  2. Creuarem els dits pero com sabem lo tossut que ets tot anira be, confiem cegament en tu, ja ho saps. I quan tiguis les madalenes fes foto eh??? Molta molta sort per avui l’hospital. Petonets :-*:-*:-*

    Me gusta

  3. Caram! estàs fet tot un gourmet dels pastissos!! Ja veig que hauràs d’ampliar el teu blog per inclouren’s aquestes receptes.
    Desitjo que comencis a recuperar forces aviat per continuar lluitant com fins ara.
    Ànims, i una forta abraçada a tots; perque esteu fets uns superherois tots tres.

    Me gusta

  4. Ostres noi, jo vui una magdalena de , aquestes no t escaparas de fer-man quan tornis pero de les grosses.
    Per cert ja tinc la semarreta firmada de basquet, ho van fer despres de guanyar la copa el Madrid. aquesta setmana quan
    vagui a Palamos, li dir-he el Pep o el Torki com ho fem per que t arribi.

    Un petonet, peto, i petonas e
    per el superheroi i els seus pares.

    Me gusta

  5. Hola Richi, preciós,

    només vull que sàpigues que estic molt pendent sempre de tu i que desitjo amb tot el meu cor que et curis i tornis cap a Palamós ben aviat. He pensat que quan tornis, com que jo sóc de l’Estartit i m’agradaria moltíssim ser amiga teva, podria venir-te a veure un dia amb el meu fill (que es diu París i que també té 6 anys com tu) amb una barqueta que tenim i podríem sortir a navegar una mica fins a les Illes Medes. En París segur que t’explicaria totes les històries que sap de pirates que vivien allà ja fa molt temps.
    Una altra cosa que volia dir-te és que allà on jo treballo (és una biblioteca molt bonica de la Universitat de Girona) totes les meves companyes i companys de feina estan recollint taps a dojo per a tu i per als teus pares i … saps què? m’agradaria molt que amb els cèntims dels taps, poguessis pagar els bitllets d’avió de tota la família de tornada cap a casa.
    Richi, de veritat que ets un superheroi i, al teu costat, en superman, l’spiderman i tots els seus companys d’aventures, es queden molt i molt petits.
    Bé, noiet valent, jo també t’envio superpetons i superabraçades i, com no, també als teus pares i la teva germana.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s