Qui no té fe no te ¨re¨

Ho he aconseguit !

Després de diversos intents he cuinat el meu primer pa de pessic. I a més està deliciós !. La mare només m’ha ajudat per posar-lo al forn i el pare, com sempre, a intentar menjar-s’ho tot. Diu que és el millor pa de pessic que ha provat en tota la seva vida.

Segueixen els episodis de somnambulisme. L’hi hem comentat als oncòlegs en la revisió que hem tingut a l’hospital i estan sorpresos perquè no s’han donat molts casos com el meu. Els resultats de les anàlisis són una mica millors que els anteriors tot i que el recompte segueix sent molt baix. Haurem d’esperar al proper dijous per confirmar si finalment estic remuntant i he aconseguit deixar enrere la neutropènia. Per cert, també em faran una ecografia per descartar qualsevol possible complicació abdominal. Els dolors que tinc són habituals per culpa de la quimioteràpia però de vegades apareixen sorpreses inesperades.

Mentre esperava a la sala de jocs he conegut Mackey, un nen de 8 anys que està rebent tractament contra la leucèmia. El pare, la mare i l’equip mèdic s’han proposat treballar dur per aconseguir que em relacioni amb altres nens i poder participar en el major nombre d’activitats possible, sempre que el meu estat m’ho permeti. Mackey ja ens ha convidat al seu aniversari que serà el proper mes de juliol i si em trobo bé aquest cap de setmana i no estic en neutropènia, intentarem anar junts al cinema. A més ja ens hem inscrits junts per anar a veure un espectacle de superherois per a nens malalts que l’hospital està organitzant.

Superman, Spiderman i el Capità America ja han confirmat la seva assistència. Us podeu arribar a imaginar que emocionant? Una autèntica reunió de superheroes. Ells i nosaltres, els nens malalts de càncer.

Demà no tenim visita però tornarem a l’hospital per parlar amb la responsable d’organitzar els campaments. Diverses vegades a l’any en un lloc diferent, l’hospital participa en l’organització d’aquests campaments amb l’objectiu que tots els nens amb càncer i els nostres pares puguem conèixer-nos, jugar, distreure´ns i compartir la nostra experiència.

El cansament ha vingut per quedar-se durant molts mesos, però no penso quedar-me assegut de braços creuats. Necessito mantenir la meva ment ocupada i distreta. I us asseguro que el pare i la mare no pararan fins que aconsegueixin aquest objectiu. Així ha estat sempre i així continuarà sent.

Són incansables i mai es donen per vençuts. El pare diu que sóc ben tossut com ells.

Per cert, a que us agradaria provar un tros del meu pa de pessic?

Superpetons i Superabraçades d´en SuperRichi