Una revetlla diferent

L’última entrega de Madagascar m’ha encantat! Gairebé dues hores oblidant-me del maleït càncer del tot. Tant de bo hagués pogut quedar-me atrapat en aquesta fracció de temps per sempre.

El cinema estava gairebé buit perquè les sales es troben al costat del camp de beisbol dels Red Sox de Boston i suposo que la majoria ha preferit anar a veure el partit. La veritat és que molt millor per a mi perquè prefereixo de moment no estar amb molta gent.

Em sento observat. Em sento diferent. Per què tots em miren?

A més, no m’agrada que els altres nens em vegin assegut al cotxet, i per això he fet un esforç per caminar tot el que he pogut.

No us ho creureu però li he demanat al pare que em comprés un ¨ hot dog ¨ i un gelat de vainilla i xocolata de postres i m’ho he menjat tot ! Sumant les calories de tot el dia he sobrepassat les 1.500. Tot un rècord. I a sobre la nutricionista m’ha donat un nou tipus de batut amb gairebé el doble de calories per tant espero guanyar una mica més de pes.

Hem vist moltes pel · lícules noves anunciades i és probable que d’aquí a un parell de dies segurament tornem de nou al cinema. He d´aprofitar aquesta última setmana abans de començar el tercer cicle de quimioteràpia.

Finalment l’onada de calor ha deixat Boston i la temperatura torna a ser primaveral i molt mes suportable. Al matí estava clar i hem anat a passejar i a comprar al supermercat els ingredients perquè la mare em faci el seus deliciosos macarrons. A la tarda, canvi de temps, tempesta i molt de vent. Normal a Boston.

La nostàlgia sempre troba un moment al dia per fer-me alguna visita …

Avui fa un any estava amb la meva família a la platja de la Fosca de Palamós celebrant la revetlla de Sant Joan. Una de les meves preferides. El pare i la mare m’han promès que l’any que bé farem una festa tan gran que la platja es quedarà petita per donar cabuda a tots els meus amics i la família.

Els trobo tant a faltar …

MacKay m’acaba d’enviar-me un missatge perquè ens veiem el dilluns al matí a la sala de jocs de l’hospital. Ha tingut una setmana una mica dura. Per cert, us preguntareu que serà dels meus amics de la casa McDonald. Amb Alexa segurament coincidiré a l’hospital en la pròxima quimioteràpia, la meva amiga irlandesa de 2 anys està a punt de començar el tercer cicle com jo i de Raily no he tingut notícies de moment. Com anirà la guerra contra el seu càncer? L’última batalla estava sent de les més dures: un veritable cos a cos …

Estic desitjant conèixer a Margaret, la professora que vindrà demà a la tarda a donar-me la meva primera classe.

Superpetons i Superabraçades d´en SuperRichi

Anuncios

5 pensamientos en “Una revetlla diferent

  1. Holaaaa campio, m’ alegro que el cine t’agrades la pelucula, ostres i que menjesis el gelat, segur que estaba bonisimmmm.
    Sap he pensat que en feria molta ilusio que m enviesis una postal, que et sembla? Et doncs la adressa?
    Petonsssssssss

    Me gusta

  2. Bon dia, Súper Richi!!!
    Què bé!!! Se’t veu molt content al cine davant de la botiga de crispetes!!! 🙂
    Entenc el que et passa quan dius que et sents diferent i et fa vergonya, jo vaig néixer amb la mà dreta malament, em falten tres dits i no hi ha hagut manera de solucionar-ho, és pitjor el remei que la malaltia, apart, ja hi estic acostumada i ho puc fer tot, excepte escriure a mà, o tocar el piano amb tots els dits, és clar…Hehehehe!! Quan era petita també em feia ràbia ser diferent i ara encara hi ha situacions que em molesten, però el més important és que aquesta mancança o malaltia, etc la transformem en una cosa especial, com tu intentes fer cada dia amb el teu bloc i les teves fotos; m’encanta llegir-lo cada dia i veure els teus balls i fotos! Saps, un dia, mentre anava amb cotxe amb la meva mare, vam veure un noi, súper atlètic i súper guapo anant amb bicicleta, li faltava una cama i un braç, però anava a una velocitat…se’l veia un professional de l’esport per com anava vestit!!! En aquells moments, per mi ja no tenia importància que no tingués ni cama ni braç, sinó que anés amb bicicleta millor que jo o que altra gent!!!!!
    Estic convençuda que l’any vinent gaudiràs d’una revetlla molt especial a Palamós i d’un estiu genial de platja! 😉 Em sembla que quan arribeu a l’aeroport de Barcelona, tindreu més espectadors que quan arriba el Barça!!!

    Que tinguis molt bon dia! Petons!!!
    Laia.

    Me gusta

  3. Richi te vist ballan i estic molt contenta i la foto amb la mare esteu els dos guapisimsss!!! L’any que be farem una revetlla que no oblidaras mai, ja ho veuras. Vindra tota la gent que t’estima, la teva familia, els teus amics i si ens deixeu la gent que encara no et coneixem i et seguim cada dia per aqui. A mi em faria molta i.lusio!!! I te rao la Laia, el dia que arrivis a Bcn seras rebut com les estrelles del Barça. Per nosaltres ets el nostre heroi, no ho oblidis. Petons a una super familia :-*:-*:-*

    Me gusta

  4. hola precios,aprofita aquesta setmana per posar-te ben fort per continuar el tractament, no et preocupis per la revetlla, l, any que be n, hi haurá una altre, si la gent et mira deixa que et mirin tens que pensar que estas seguint un tractament i has de pendre unes precaucions, i si vas en cotxet no pasa res, es per no cansar-te massa tu fes el que et diguin per posar-te bo com mes aviat millor. Mira jo ting una filla que ara ja es gran pero sempre ha sigut especial, dons no es ben be igual que els demés, te un retart intelectual i es nota i la gent també ho nota,avans a mi també amb feia sentir diferent, pero aprens amb el temps, que aixó no es el que importa.Aquesta filla també per la festa major de Palamós, ara fa dos anys va estar també molta malalta varen operar-la sis vegades amb 28 dies i no sabiem pas si s´en surtiria ni com quedaria despres, dons mira dos anys despres esta com si no l hi hagues passat res, també com tú, estava molt trista per la revetlla, pero mira n´han vingut mes i ara cada any celebrem el seu cumple per sant joan.L´any que be veuras com estaras tirant petards a Palamós i tot haurá
    passat, ara a seguir endavant i amb molta força dons s´ha de guanyar al enemic.Reveu una abraçada ben forta tots tres.

    Me gusta

  5. Saps que passa richi, que quan la gent et mira està veient un angel, encara que no ho sàpiguen. I no és fàcil veure un angel, per això és inevitable que et mirin. Pel cotxet no t’amoinis. Jo tinc un nebot de 8 anys i també va en cotxet, i et puc assegurar que és un nen mooooolt feliç. Ell també té un superpare i una supermare com tu. Ell també és un angel.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s