No em xafaran la guitarra

Una nit llarga.

Ahir us deixava just quan començava a rebre la vincristina i el cisplatí. La sessió ha durat 6 hores i des de llavors no han deixat de hidratarme de forma intensiva de manera que necessito orinar cada 15 minuts.

Aquesta vegada els efectes secundaris han començat a manifestar-se amb mals de panxa i diarrees. Suposo que demà disminuiran per l’efecte paralitzant que produeix la vincristina en els intestins. Per cert, avui els oncòlegs m’han explicat que han hagut de disminuir lleugerament la dosi d’aquesta droga perquè m’està afectant les cordes vocals. Des de l’últim cicle em tremola la veu i aquest és també el motiu pel qual sona molt més nasal.

He conegut a Sofia, una nena de 5 anys d’edat que va ingressar ahir a la nit per una convulsió. Li han fet una exploració completa i en menys de 24 hores ja li faran una ressonància magnètica per descartar qualsevol lesió greu. És el protocol habitual. Recordo que quan tenia un any i mig jo també vaig tenir una convulsió …

Hem passejat junts una estona pels passadissos, connectats a les bombes de medicació, i ens hem parat a la sala de jocs a fer manualitats.

Espero que tot quedi en un ensurt.

La fisioterapeuta m’ha fet una exploració. M’ha preparat una taula d’exercicis que hauria de procurer fer cada dia per recuperar to muscular, mobilitat i força a les cames. Sobretot en tota la part esquerra del meu cos que des de les primeres operacions ha quedat més debilitada i em costa precisar els moviments. Espera poder contribuir a millorar els problemes d’equilibri que continuen, però ja m’ha advertit que fins que no passin uns mesos després de finalitzar la quimioteràpia, no podrem saber si el tractament ha donat resultat. Si és una ferida de guerra com a conseqüència d’una lesió per les cirurgies en el cerebel, serà molt poc probable que puguin solucionar-ho.

Per quan llegiu aquest full del meu diari ja haurà passat tota la dosi de ciclofosfamida. Començo a estar cada vegada més esgotat i tinc nàusees. No em trobo bé.

Porto tot el dia pensant en la trobada amb els marines de l’exèrcit i li he demanat al pare que avui publiqués la foto que ens varem fer junts el dilluns abans del meu ingrés.

Ells entrenant tota una vida per lliurar algun dia una batalla. Nosaltres en guerra.

Ells marines. Nosaltres super herois: nens amb càncer.

Demà se celebra la festa del 4 juliol en el pavelló de consultes que està a l’edifici annex al què jo em trobo. El pare i jo hem fet un tracte. Jo m’encarrego de mantenir els efectes de la quimioteràpia a ratlla almenys per una hora i ell aconsegueix el permís dels oncòlegs per portar-me a la festa amb cadira de rodes.

Ja us ho vaig dir. Jo no em perdo una festa. I menys per culpa del càncer.

Superpetons i superabraçades d´en SuperRichi.

Anuncios

3 pensamientos en “No em xafaran la guitarra

  1. Vinga Richi… la tercera lluita ha començat!!! Ja queda menys.. anar fent. Aquí no es rendeix ningú i menys tú que ets el nostre super heroi.
    Ánims!

    Me gusta

  2. Ets en superRichi i tot anira be. Desde aqui t’enviem tota la força en aquest moments i sabem que lluitaras com sempre,com un campio que ets. Tan de bo puguis anar a la festa ni que sigui una estoneta, seria genial per una estoneta desconectar…Anims i petons als 3 :-*:-*:-*

    Me gusta

  3. Bona nit, Súper Richi!!!!
    Què guapo que estàs en aquesta foto amb els marines! Saps? Jo, dels tres, em quedo amb el del mig! 😉
    Tant de bo puguis anar a la festa, sense tu, no seria la mateixa…
    Molts ànims per aquest nou cicle i molts, molts petons!!!
    Laia.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s